Quan en la assignatura de pedagogia de la comunicació ens van donar la opciò de escriure un blog vaig pensar que estaria molt bè ja que és un lloc on pots deixar les teves idees i pensaments perque els altres ho llegeixin, a mes ara tothom en te un i pq jo no?
Però també hem vaig adonar de la feinada que suposava això, ja que es suposa que els blogs són per escriure una mica cada dia, fer com un diari digital i no intim del que et passa i els teus pensaments. Al blog es una mica com un diari personal, al tìpic diari de quant ets adolocent i escrius cada dia al que et passa i els sentiments que t'ha provocat el dia...en realitat jo mai vaig tenir un de aquests diaris; no tinc gaire pasiència ni temps per escriure, o potser es que sóc una persona molt introvertida i no m'agrada explicar les meves coses; però això tant se val; ja que ara que ja el tinc creat haure de començar a escriure alguna cosa ni que sigui de tant en tant.
Tenir un blog està bè, és una guia de escapament de la rutina i dels pensaments, per això molta gent el tè; una finestra oberta a un món digital sense limits aparents que et comunica en qualsevol part del món conegut o per coneixer.Aqui deixo la reflexió de la meva experiencia, encara molt verda, però tampoc no puc escriure grans parafades ja que si han de ser articles i reflexions si fos molt llarga la gent s'avorriria.