Actualment com ja he comentat aneteriorment la creixent demanda de weblogs; s'està convertint en un fenomen mediàtic, i dfe interès social. S'han fet experts en diaris digitals i ja no nomès arriben les noticies en paper al carrer; sinò que veuren la llum en la computadora; d'una manera abstracte; ja que no tens la noticia a les teves mans sinò que la llegeixes i la deixes on las trobat; molta gent però encara el que fem es que quant una cosa ens interessa la guardem a la memòria de l'ordinador, pero no tenir que buscar-la cada cop que volem consultar-la , o fins i tot si ens interesa molt la imprimim per poder tenir-la físicament.
Quant Tim Berners-Lee va crear la red la va pensar com un lloc de lectura i escriptura; un acte de escriure els teus pensaments i que la altre gent poguessin llegir-ho; els blogs tambe permeten crear comentaris aixì que un cop has formulat la lectura pots deixar un comentari del que t'ha semblat o més informació del tema perque el propietari pogui tenir una altre visió del que ell ha escrit, cosa que els diaris personals escrits a mà no hi tenen són escrits en un sol punt de vista i en una sola direcció; la que l'autor tè... una altre diferencia funamental és el fet que els diaris digitals l'ùltim que escrius queda el primer; es a dir; el que escrius va quedant en primer terme i el lector del blog sap que allò que esta llegint són els teus ùltims pensaments; cosa que emb el diari escrit a mà tens que anar fins la pàgina final per saber allò que ´s l'ùltima anècdota que t'ha passat.
és una important font de expressió col.lectiva; ja que també el no coneixer en persona la gent que llegeix al blog i qui l'escriu et treu un amica de vergonya i pots expressar-te millor; tenin en compte que la gent que ho llegeix; també el que vol es que estigui ven escrit i sigui interessant. Sense faltes de ortogràfia (molt greus) i amb una comprensió lectora fàcil, ordenada...
Si el blog a de ser un mitjar de comunicació en un futur ha de tenir cap i peus i no escriure tal i com parlem sense cap mena de expressió artìstica; escriure és un art tambè i si avans nomès escrivien els aludits ara que ho podem fer tothom i fer que el món ho llegeixi hem de pensar allò que escrivim.
L'ùs dels blogs en la pedagogia contructiva; l'article de Tíscar Lara ens parla de la utilització dels blogs per educar, en una època digital com en la que estem entrant esl infants de ben patits ja tenen una idea molt avançada de com utilitzar l'ordinador; però realment els blogs poden servir per educar?...en un futur podem pensar que totes les escoles educaran, no amb llibretes sinò amb ordinadors davant i que cada infant pot tenir un blog on penjar els deures i fer-los des de qualsevol lloc. Realment serà necessari anar a l'escola si el profe et pot deixar les explicacións penjades i tu des de casa penjar els exercisis en la red? jo vul creure que si; ja que la comunicació és del més important en l'aprenentatge i la retroalimentació que et donen els companys i professor al crear una relació directe és un privilegi que sinò vigilem es pot perdre.
els blogs poden ajudar en la educació ja que ni ha molts de interessants i que la gent penja la seva experiència, que et pot ajudar si tens un problema semblant... per exemple una amiga hem va explicar que va trobar un blog on un pare explicava com avia ensenyat el seu fill de 9mesos un idioma de signes molt bàsic perque el nen es poguès comunicar amb ell sense la necessitat de plorar, si el nen necessitava qualsevol cosa feia el gest especìfic i el pare l'entenia i podia suplir aquesta carència. Aquest fet va millorr molt la comunicació pare fill.
Blogs com aquests eduquen i ajuden a les persones a tenir un aprenentatge més ampli de qualsevol aspecte de la vida. Però centrant-nos en la educació més formal, m'agradaria dir que no estic encontra de la utilització de internet ni de l'ordinador per educar; sinò no faria aquesta assignatura; però si hem preucupa que en el futur tot sigui per via digital i ens oblidem de l'aprenentatge recìproc i directe entre les persones.
Quan en la assignatura de pedagogia de la comunicació ens van donar la opciò de escriure un blog vaig pensar que estaria molt bè ja que és un lloc on pots deixar les teves idees i pensaments perque els altres ho llegeixin, a mes ara tothom en te un i pq jo no?
Però també hem vaig adonar de la feinada que suposava això, ja que es suposa que els blogs són per escriure una mica cada dia, fer com un diari digital i no intim del que et passa i els teus pensaments. Al blog es una mica com un diari personal, al tìpic diari de quant ets adolocent i escrius cada dia al que et passa i els sentiments que t'ha provocat el dia...en realitat jo mai vaig tenir un de aquests diaris; no tinc gaire pasiència ni temps per escriure, o potser es que sóc una persona molt introvertida i no m'agrada explicar les meves coses; però això tant se val; ja que ara que ja el tinc creat haure de començar a escriure alguna cosa ni que sigui de tant en tant.
Tenir un blog està bè, és una guia de escapament de la rutina i dels pensaments, per això molta gent el tè; una finestra oberta a un món digital sense limits aparents que et comunica en qualsevol part del món conegut o per coneixer.Aqui deixo la reflexió de la meva experiencia, encara molt verda, però tampoc no puc escriure grans parafades ja que si han de ser articles i reflexions si fos molt llarga la gent s'avorriria.
En la època medieval, la majoria de la població eren camperols, gent que treballava al camp i que eren analfabets; però en la època això era un fet sense importàcia, quant menys sabia la gent més fàcil era manipular-los així que ni governants ni el clerga...principals organs de poder no donaven cap possibilitat als seus subdits.
però també en la època el clergat tenia que explicar la història de Dèu de alguna manera i des de la prehistòria que la forma de explicar històries és a través de l'art . Les pintures i figures de les esglesies en realitat són com un gran conte il.lustrat perque la gent veies les penumbres que li esperaven a l'infern sinò era bo, i la bellesa del cel, tot per aconseguir que la població fes els que els governants als convenia més.
Però tot això ens a deixat um llegat artìstic i cultural molt important que en una època on no es donava importància i es destruiren moltes esglesies es va perdre una part de història.
